El monestir de Sant Pere de Galligants, del qual només en resten visibles l’església i el claustre, és una de les mostres més notables de romànic català. No es coneix la data de la seva fundació, però ja existia a la primera meitat del s. X. Del monestir preromànic no en queda gairebé res, tot i que es conserven restes d’un edifici anterior. La construcció de l’edifici actual s’inicà a la primera meitat del segle XII, vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. A la darreria d’aquest segle es degué acabar el claustre.
L’església és de planta basilical, amb tres naus separades per pilastres que sostenen arcs semicirculars, i creuer de braços asimètrics, que dóna gran singularitat a l’edifici.
El claustre es va realitzar començant per la nau més propera a l’església. És de planta rectangular i de dimensions reduïdes. Les quatre galeries estan cobertes per voltes de quart de cercle. Els angles que emmarquen el petit pati central estan formats per pilars i la columnata entre ells és doble, amb un grup de cinc columnes al centre de cada costat.
Les sales d’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona es troben en els espais del monestir de Sant Pere de Galligants.